Els altres Kaspar Schwarz

La figura de Kaspar Schwarz és una de les més sorprenents i inquietants del segle XX. Arran de la documentació trobada i una exhaustiva però no totalment completa recerca duta a terme per Marçal Soteres i recollida per Carles Pradas al seu llibre La setena vida de Kaspar Schwarz podem entreveure una personalitat complexa, alterada per l’amor, les vicissituds i les decisions del personatge, qui no dubta a escórrer-se pel temps adoptant diferents personalitats. En el seu pròleg apòcrif, Soteres afirma que «Schwarz va ser un personatge caòtic, gran amic de la mentida. Un fantasma terrenal i fugisser. Un “home” que va viure almenys set vides i que va saber, com pocs, navegar entre la història i el silenci amb un transcurs sigil·los. Falsificador, egoista, aventurer i visionari, un individu gairebé irreal que va viure sense existir».

Escodrinyant en el passat, podem trobar personatges ficticis o reals que, d’alguna manera, s’assemblen al nostre protagonista. Malalts, estafadors, inconformistes, viatgers temporals…, cadascun a la seva manera aporta llum i experiències que fan de Schwarz un personatge no tan poc comú com pogués semblar-nos. Us oferim una petita mostra.

* Recomanem llegir aquesta entrevista a Kaspar Schwarz publicada a la web FantàstiK i realitzada per Miquel Codony i Daniel Genís.

FRANK WILLIAM ABAGNALE, JR.

(Bronxville, 27 d'abril de 1948)
Frank Abagnale, Jr. (foto: Wikimedia-CC)

Frank Abagnale, Jr. (foto: Wikimedia-CC)

Aquest bon home és un dels falsificadors més famosos de la història. La seva vida va ser portada al cinema per Steven Spielberg (Catch Me If You Can, 2002). A més de falsificar xecs la seva font d’ingressos habitual durant molts anys va recórrer món assumint diverses identitats. Així, va ser Frank Taylor, pilot de la Pan Am. O Frank Conners, un pediatre que va treballar durant onze mesos a l’hospital de Geòrgia. També va practicar l’advocacia sota el nom de Robert Black. Després d’una temporada a la presó, va arribar a un acord amb el govern dels Estats Units per lluitar contra el frau. Ironia?

SHIRLEY ARDELL MASON

(Dodge Center, Minnesota, 25 de gener de 1923 — Lexington, Kentucky, 26 de febrer de 1998)
Shirley Ardell Mason (autoría de foto: desconocida).

Shirley Ardell Mason (autor de la foto: desconegut).

Shirley A. Mason representa un dels casos més coneguts —i discutibles— de la malaltia denominada «trastorn d’identitat múltiple». La diferència amb Kaspar Schwarz la trobem en que els seus efectes provoquen que es pateixi, alternativament i a vegades de manera descontrolada, el canvi de personalitat sense trencar amb l’entorn. És, per tant, una transformació psicològica que li va portar a tenir fins a quinze identitats, incloent-hi alguna masculina. Es va dir que el seu mal va nèixer a causa dels maltractaments que va patir a les mans de la seva mare. Gràcies a les llargues i pacients sessions a càrrec de la psiquiatra Cornelia Wilbur, que es van estendre durant onze anys, va poder restablir la seva vida. Algunes veus, destacant la del psicòleg Robert Rieber, van posar en dubte la veracitat de les crisis de Shirley. La popularitat li va arribar de la mà de la novel·la Sybil (1973), escrita per la periodista Flora Rheta Schreiber, i de les seves adaptacions cinematogràfiques dirigides per Daniel Petrie (1976) amb protagonisme de Sally Field; i Joseph Sargent (2007), amb Jessica Lange.

LEONARD ZELIG

Retratos de Leonard Zelig (© Time Warner).

Retrats de Leonard Zelig (© Time Warner).

Aquest és, potser, el personatge al qual més es recorre quan es vol explicar el cas Schwarz, encara que són contraposats. Zelig, protagonista de la pel·lícula que Woody Allen va estrenar al 1983, és un camaleó, un home que aconsegueix, mitjançant habilitats sobrenaturals, adaptar-se al mitjà i integrar-se al moment de la història i en la situació en què es trobi. Així, veient la pel·lícula de Woody Allen, podem apreciar com es transforma el seu color de pell o el seu aspecte físic depenent de qui es trobi al seu costat. Potser estaríem davant una fórmula similar de presentació mitjançant el mockumentary i la recerca arxivística recollida en el llibre de Pradas, més que amb una connexió de personatges.

FERNANDO PESSOA

Fernando Pessoa (foto: D. P.).

Fernando Pessoa (foto: D. P.).

El lisboeta va portar la ficció a l’extrem màxim adoptant diferents personalitats com a escriptor. Va arribar a crear setanta-dos heterònims, a més de semi-heterònims i pseudònims per distingir-li de la resta, a Pessoa se li reconeix com ortònim, cadascun amb una personalitat i estil diferent de la resta.

EL DOCTOR JEKYLL I EL SENYOR HYDE

Fredic March en el paper del senyor Hyde a la pel·lícula que Rouben Mamoulian va dirigir al 1931 (fotograma: © Paramount).

Fredric March en el paper del senyor Hyde a la
pel·lícula que Rouben Mamoulian va dirigir al 1931 (fotograma: © Paramount).

Publicada al 1886, la novel·la de Robert Louis Stevenson és un dels grans clàssics de la literatura. De nou tornem a l’àmbit del trastorn de personalitat múltiple, centrada en la preocupació de l’autor per la dualitat de l’ésser humà,  la bondat i el mal en un mateix cos amb identitats contraposades.

TANIA HEAD/ALICIA ESTEVE, I ENRIC MARCO

(Barcelona, 31 de juliol de 1973, i Barcelona, 1921)
Detalle de la obra «La reproduction interdite» (1937), de René Magritte (Museo Boijmans Van Beuningen).

Detall de l’obra «La reproduction interdite» (1937), de René Magritte (Museu Boijmans Van Beuningen).

Altres variacions les trobem en persones que busquen una notorietat involucrant-se en fets que els permeten, o bé crear històries presentant-se amb la seva  pròpia identitat (va ser el cas d’Enric Marco, qui durant anys va declarar ser supervivent del camp de concentració de Flossenbürg durant la Segona Guerra Mundial; l’any 2005 es va descobrir que tot havia estat mentida) o adoptar una nova identitat, com va succeir amb Alicia Esteve, qui va arribar a inventar-se que es trobava a la Torre Sud del World Trade Center durant l’atemptat de l’11-S i, fins i tot, va arribar a presidir l’Associació de Supervivents. En la seva nova vida, ja com Tania Head, afirmava ser filla de diplomàtic, haver estudiat a Harvard i Standford, i que el dia de l’atemptat pensava contreure matrimoni amb el seu promès, que «va morir» a la Torre Nord.

Imatge de capçalera: Kaspar Schwarz (del arxiu de Carles Pradas).

SI TE GUSTÓ, ¡COMPÁRTELO!
Share on Facebook0Tweet about this on TwitterShare on Google+0Pin on Pinterest0Share on LinkedIn0Email this to someone